Som la família Quintana Valle i conreem, llaurem, sembrem, plantem i com no, recollim els fruits de les plantes. Intentem tenir la màxima cura, no utilitzar cap producte que no sigui ecològic ni allò que no sigui respectuós amb el medi ambient.
Expliquem els passos que hem anat realitzant durant els dos mesos que portem amb la parcel.la.
Quina tècnica farem servir?
Hem tingut alguna experiència amb la tècnica de les Parades en Crestall de Gaspar Caballero de Segòvia i creiem que en aquest espai és possible realitzar-ho. I comencem llaurant la meitat de l'espai ja que és inici de juliol i fa molta calor per llaurar manualment i una vegada que el tinguem enllestit farem l'altra meitat, tranquil.lament.
La tècnica de les parades és més simple del que sembla, primer de tot s'ha de llaurar bé els bancals, els espais on després estaran les plantes. No més de 30 cm ja que és en aquests cm on hi ha viurà les nostres plantes. No trobem ni cucs de terra ni ortigues, cosa que indica que la terra no estava gaire oxigenada.
Una vegada està llaurada passarem el rasclet per anivellar el màxim possible i treure els terrassos que hi puguin haver quedat. Després col.locarem una capa d'uns 2 cm de compost. Tot i que el que és millor és el compost de fems de gallina, decidim que sigui de vaca ja que no el trobem. Com que el primer bancal posarem les solanàcies, és a dir, les tomaqueres i pebroteres, no albergínia que és tard, necessiten una gran quantitat de compost, li posem uns 4 cm.
 |
| S'ha de cobrir tot l'espai amb compost |
El bancal té una amplada de 150 cm, dividit en 60 cm, 30cm i 60 cm. El de 30 és per posar les peces per poder passar per sobre i no trepitjar la terra i les plantes aromàtiques i ornamentals per prevenir que les plantes no hagafin enfermetats i plagues.´
Està delimitat per fils, que ajuden a que no ens desviem i de fet quedi més curiós.
Les peces haurien de ser capaces de suportar el nostre pes i la distància entre elles ha de poder ser una passa de la nostra filla .
 |
| El reg: tuberies exudants |
Una vegada que tenim el compost posat s'ha col.locar el sistema de reg, hem decidit que sigui amb tuberies exudants, ja que sua a poc a poc aigua i podem estalviar l'aigua.
Ho hem hagut d'idear primer l'estructura i la seva forma per minimitzar els metres de tuberies. Hi ha sistemes més econòmics i de més cars, creiem que aquest és el més adient pel nostre espai.
Abans d'avançar probem el reg i d'entrada ens desanimem perquè semblava que no hi hagués gaire aigua. Vam posar els dits dintre de la terra i sí que n'hi havia, però anava a dintre en comptes de la superfície. Prova superada.
 |
| Alfàbrega |
Les herbes aromàtiques tenen molta importància en un hort ecològic, però si fem memòria amb l'ajuda d'algun avi, ells també posaven alfàbrega al costat de les tomaqueres per evitar l'aranya roja.
 |
| Bancal preparat per plantar |
Els veíns no tenen clar què fem i ens pregunten encoriosits... Què feu un jardí? Això sembla... no feu solcs ni cavallons... és curiós..
El sistema de les parades el coneixen persones que tenen una educació ecològica i no ha arribat a la població en general.
Tenim l'ajuda de la família, és indispensable, la de la nostra filla, la mare, el nebot...
 |
| Plantem les pebroteres |
Tot i que es podria aprofitar més l'espai hem decidit no posar més pebroteres ja que només li agrada a una persona de la família...
Ara amb l'ajuda d'un metre medim la distància en què ha d'anar cada planta, cada una té un marc de plantació diferent, segons la seva grandària. De fet si no es té coneixement s'ha de consultar ja que quan són petites no donen idea de la seva grandària quan són grans.
A plantar... al bancal 1 hem decidit plantar tomaqueres i pebroteres, i entremig de les tomaqueres posar diferents tipus d'enciam, de roure, maravella, trocadero i llarga. Tenen diferent temps de creixement i podem aprofitar-ho.
 |
| La meva filla Laia plantant la pebrotera |
Hem estat durant uns dies planificant els diferents bancals que fem per l'època de l'any en què estem, l'associació entre les plantes i després sobretot la seva rotació. Combinar-ho tot acaba fent mal de cap als no experts...
Comencem el segon bancal. L'experiència del primer reg fa que el segon sigui més ràpid i més senzill.
En el segon posarem els bròquils, col.li-flor, cols de diferents tipus, mongeteres altes i baixes... Pas a pas... Tot i que sembla un projecte d'enginyeria més que un hort convencional, poder s'allunya de que tingui un esperit natural...
Les cols les plantem de forma individual perquè no estem segurs de que amb tanta calor que ha de venir siguin viables, encara que amb el temps mai se sap..
A casa fem un diari per quan sigui l'any que bé sabem el que hem plantat i quan ho hem plantat, les observacions de diferents dies i tasques que fem de manteniment.
Aquest sistema té menys manteniment que el convencional, no s'ha de trepitjar la terra per deixar-la ben esponjosa i airejada, tal i com es fa convencionalment escatant i llaurant molt sovint per airejar i per treure l'herba alhora.
Hi ha una idea general de què estem plantant tard i amb plena canícula, però pensem que almenys ho hem d'intentar. Seran tomàquets tardans però pels pèls agafem el final de la temporada. No hi ha res com tomàquets de l'hort i si són ecològics, encara millor.
Costa imaginar com seran de grans aquestes plàntules...
Creixement Passen els dies i les plantetes van creixent, tot i que els primers dies estaven patint calor, les temperatures eren altes i el transplantament ha de ser a la tarda vespre. Comencem a agafar canyes d'un canyar que hi ha al costat, no són autòctones i per tant a sobre fem doble feina.
 |
| Les tomaqueres encanyades |
Sembla que a les tomaqueres els hi agradi que les lliguin i estiguin més rectes...
Les pebroteres són de tija llarga i tot i que no s'han d'encanyar li hem posat trossos de canyar per prevenir que el vent que fa les trenqui.
Sembla increïble el que creixen les herbes, al principi sembla un camp de gespe, no sabíem si eren llavors del compost però ja vam veure que a tot arreu hi creixen. Caldrà més feina per treure les herbes fins que creixin les plantes i facin ombra que impediexi el seu creixement.
Consultem a Internet quines són i com les podem treuere. Són les que hi ha al voltant, i ja hi eren en un inici, castanyoles sobretot en el bancal de les pebroteres, trèvol on estan les tomaqueres i els bròquils.
La castanyola té una espècie de tubèrcol i si no es treu segueix creixent els fills. Sembla que mai s'acaba. D'un dia a un altre pot crèixer uns 4 o 5 cm...
 |
| El bancal 1 |
La referència que tenim és la peça per posar el peu, d'aquesta manera veiem si creixent o no.
No hi ha més feina que observar com creixen i treure les herbes que són molt competives.
 |
| Bròquils |
Abans de posar els bròquils semblava que no hi haguessin insectes, ara comencen a venir el cargols i llimacs... Possibles solucions, cervessa, closca d'ous i cendra.
Altres animalons comencen a aparèixer. Tot i que no tots són bons, m'animen a continuar la tècncia ja que vol dir que comença a crear-se un microclima dins els bancals...
 |
| Sàlvia de flors liles |
Al costat dels bancals i no entre mig posem altres plantes aromàtiques que són pluriannuals i ens ajuden també a no tenir plagues, és a dir, excés, i altres animalons beneficiosos, com ara l'abella que ens podrà polinitzar de formar natural les nostres plantes...
Posem poc a poc sàlvia, romaní, stèvia, orègan, farigola, espígol, tarongina...
Cada una té unes propietats diferents i combinant-les fem que el nostre hort tingui també més olors, més colors i essencies possitives pel bon creixement de les nostres plantes.
 |
| Caputxina |
La caputxina va bé pels pugons negres i les seves flors atreuen a les abelles i altres insectes.
Poder sí que sembla un jardí de plantes comestibles... Però és la mostra que un hort també pot ser maco i semblar més natural.
Comencem a plantejar-nos en posar palla per a les passeres, perqùe no entrin les herbes a dintre dels bancals.
 |
| Caputxina |
Recollim dels voltants escorça caiguda dels arbres per cubrir la passera de les aromàtiques. Tot i que no pesen gaire i veurem quan faci vent.
No els agrada gaire el sol i com estan a la zona de l'ombra que proporciona els abres estan al seu lloc ideal i també pels cargols, hem agafat uns 10 només a la planta...
 |
| Clavell de moro |
El clavell de moro també ens ajuda.
 |
| Lent creixement inicial |
La combinació per ara funciona.
Segueixen creixent
 |
| Tot va creixent |
 |
| Les cols |
 |
| L'enciam entre la tomaquera |
 |
| El primer pebrot |
L'alfàbrega ens ajuda també a combatre les picades del mosquit tigre. Comença a ser un problema ja que n'està ple i les nostres cames estan plenes de picades.
Quan vam plantar les mongeteres semblava que no anaven a agafar però al final sí.
A les tomaqueres li hem tret els brots d'entremig per què creixin més fortes i els fruïts també siguin més forts. A les pebroteres els hem hagut de posar draps negres per què les tòrtoles picaven la tija que uneix el pebrot a la planta i els talla. Ho fa perquè és una forma de veure aigua i durant aquest temps fa molta calor.
